calcer, -rs
(Del llatí calcĕus, sabata.)
observacions/documentació: Forma clàssica i viva en tot el territori valencià: “Ja sabeu que.l calcer pren pols e fanch; axi son les riquees, que son fangoses...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...l’antiga indústria espardenyera s’ha convertit en poderosa fabricació de calcer de vàries classes..”. Manuel Sánchis Guarner. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. 1965. “La distinció no es marcava pel calcer, sinó pel vestit: brusa, brusa de seda negra, jaqueta...”. Enric Valor. Sense la terra promesa. 1980. “...a causa d’unes pells africanes per a fer soles de calcer, que estaven avivades de puces...”. Josep Lozano. El mut de la campana. 2003.