(Del llatí marītu, mat. sign.)
- s. m. Home casat respecte a la seua muller.
ref. Entre marit i muller, no et fiques a faroler. Si marit i muller se parlen en criança, mal va la dansa. Marit i muller, a la vellea són menester. Ya tens marit, ya tens castic. Llonganiça o cansalada i ous fregits fan cegos als marits. Marit celós, d’un mal ne té dos. La que té bon marit, a la cara ho porta escrit. Marit i muller, són com l’aigua i el picher.