enfermer, -ra, -rs, -res
(Del llatí infĭrmariu, mat. sign.)
observacions/documentació: La forma enfermer, és clàssica com mostra la documentació antiga i no és un castellanisme, com algú podria pensar. La forma “infermer”, que alguns intenten introduir en valencià, és una variant vulgar o dialectal que el català ha adoptat com a normativa pel simple fet de diferenciar-se del castellà. “Sie a tots coneguda cosa com nós, frare Bernat Pallarés, enfermer del monestir de Benifaçà”. Document de 1299 de Berenguer de Ripoll.