dues
- adj. num. f. ant. V. dos.
observacions/documentació: Ya en época antiga s’usava la forma dos davant de paraula femenina alternant-se en dues: “...dos alnes e mija de morat per XLIIII sous”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. Any1277. “... que·l dit Borraç ha casat dos ho tres veguades e pus en la devesa del dit en Pelegri” i “ Item, dues miges estrelenques. Item, dos pinces”. En la mateixa obra any 1290.