chorro, -os
observacions/documentació: És forma en tradició oral i escrita: “...continuament llansava per la punta de la llengua un chorro de aigua”. Joaquim Aierdi. Dietari. 1661. “Molt’aygua el temps pronostica,...¡carall, qué’l chorro no es fluix!”. Josep Bernat i Baldoví. El virgo de Visanteta.1845. “...contentant·se ell en tirar·li un chorro de pets y pegar·li un bon bram”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891. “... una tassa de tila en molta oloretade flor de taronger (li havia posat un bon chorro d’aiguanaf)”. Xavier Casp. Memòries d’un important sense importància. 2003.