monada
subs. f.
Valencià
Castellà
monada
subs. f.
- monada (gesto gracioso).
- monada / preciositat / bonicària (cosa o persona bonita).
- hacer ~, fer monades.
- ¡qué monada!, ¡quina monada! / ¡quina preciositat!.
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: mónada.