Diccionari General de la Llengua Valenciana

observacions/documentació: La forma servici és l’etimològica i clàssica, no és de ninguna manera un castellanisme com algú insinua, ya documentada en 1277 en el Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina, la trobem en els Furs de Valéncia de 1329, en obres de Jaume I, Pere el Cerimoniós, els Sermons de Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena o Joanot Martorell. La forma servici convivia en un orige en la forma sinònima servei, que s’allunta de l’ètim, i esta se troba de manera molt esporàdica en obres com el Llibre de la Cort del Justicia de Valencia de 1287 i el Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina de 1290, també en algun autor valencià secundari. Només una volta trobem servei en l’obra poètica d’Ausias March i una volta en el Tirant lo Blanch de Martorell que també usa servici, lo que fa dubtar de la mà del copiste, l’editor o el corrector, ya que els atres grans autors i obres usen exclusivament la forma etimològica servici, com ara Isabel de Villena en el seu Vita Christi 37 voltes, Jaume I en el Llibre dels feits del rei en Jaume 23 voltes, Sant Vicent Ferrer en els seus Sermons 17 voltes... La forma servici desplaçà, des de ben antic, tant a nivell oral com escrit, a la forma servei. Hui la forma servici és l’única forma realment viva en terres valencianes, balears i occitanes, en sintonia en les atres llengües romàniques com el francés, castellà, portugués, italià...