ciprer, -rs
- s. m. var. form. V. ciprés.
observacions/documentació: Forma no etimològica, ya que ciprés prové del llatí vulgar cypressus, variant del clàssic cupressus. Se tracta d’una mala interpretació, en una zona i época en que la -r- final no es pronuncia; aixina s’interpretà que ciprés era el plural de ciprer en emmudiment de -r-, i d’ací es feu el singular ciprer. No obstant, esta variant conviu en la forma clàssica i etimològica ciprés, cipressos, i en terres valencianes no existix la forma catalana moderna en palatalisació de la sibilant inicial xiprer, xiprers.