aucell, -lls
(Del llatí vulg. aucĕllu, i este de avicĕlla, mat. sign.)
observacions/documentació: "Si volls fassir spalla de molto en ast. Panades d'aucells en pa. Panades de polls...”. Llibre de Sent Soví. 1313. “...era tanta la copia dels aucells damuntdits que tots nostres falconers no bastassen a aquells governar...” Pere el Cerimoniós. Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. 1344. “La millor de tots los aucells es la gallina que sia sana e que sia jove”. Tractat de viandes e dels beures. 1440. “... Hom no sab l’aucell / volant hon se posara, / ni·s sab del jovençell / si bo o mal sera”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “...e tots los aucells del mon se ajustaran en los camps...”. Sant Pere Pasqual. La Bíblia Parva. 1492. “Junt a la creu de pedra / hi a un poblet amagat, / y prop, entre verdises / plenes d’aucells cantant...”. Teodor Llorente. La creu del poble. 1897. “...és la seua inagotable varietat explendent de paisatges, de climes, de terres, d’hòmens, de feres, d'aucells, de colors, de llengües...”. Enric Valor. El recurs de l’universalisme. 1933. “Deixar que em visite / l’eixemple de l’arbre, / el goig dels aucells...”. Xavier Casp. Silenci. 1985.