Formes no personals
Infinitiu
desdir
Gerundi
desdient
Participi
desdit, desdita, desdits, desdites
Indicatiu
Present
desdic
desdius
desdiu
desdiem
desdieu
desdiuen
Futur imperfecte
desdiré
desdiràs
desdirà
desdirem
desdireu
desdiran
Futur hipotètic
desdiria
desdiries
desdiria
desdiríem
desdiríeu
desdirien
Pretèrit imperfecte
desdia1
desdies1
desdia1
desdíem1
desdíeu1
desdien1
Pretèrit perfecte
desdiguí
desdigueres
desdigué
desdiguérem
desdiguéreu
desdigueren
Pret. perf. perifràstic
vaig desdir
vares desdir
va desdir
vàrem desdir
vàreu desdir
varen desdir
Subjuntiu
Present
desdiga
desdigues
desdiga
desdigam
desdigau
desdiguen
Pretèrit imperfecte
desdiguera
desdigueres
desdiguera
desdiguérem
desdiguéreu
desdigueren
Imperatiu
-
desdigues / desdis2
desdiga
desdigam
desdigau
desdiguen
1. Les variants antigues desdeya, desdeyes, desdeya, desdéyem, desdéyeu, desdeyen també són correctes, encara que menys recomanables.
2. La forma desdigues és pròpia d'un us sense pronom, mentres que desdis s'utilisa sempre acompanyada d'un pronom.