Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: gat
gat, -ta, -ts, -tes
(Del llatí cattus, mat. sign.)
  1. s. m. Mamífer domèstic i carnicer, pertanyent a lespècie Felis catus i a la família dels fèlits, que ungles retràctils, el cap redó, llengua aspra i pèl espés i suau.
  2. Gat montés, gat salvat, gat selvat, o gat feréstec, felí de lespècie Felis sylvestris de major tamany que el gat comú. Normalment viu en zones de vegetació densa dels boscs i salimenta de chicotets roedors.
  3. Gat cerval, Felis lynx, espècie de major tamany que el gat montés pròpia dels boscs espessos. Vulgarment se nomena gat cerval al gat montés.
  4. Gat dAlgàlia, mamífer pertanyent a lespècie Viverra civetta. les cames curtes i pot aplegar a pesar vint quilos. El seu pelage és gris en taques negres en el coll i una cresta negra en lesquena. Posseïx una bossa prop del furó en la que segrega una substància grassa que susa en lindústria cosmètica. La carn dest animal és molt apreciada en alguns països com ara la China.
  5. Gat dAngora, gat procedent dAngora (antiga denominació de la ciutat turca Ankara) de pèl molt llarc.
  6. Gat siamés, gat procedent dÀsia de pèl curt i color ocre o gris en la cara i orelles.
  7. fig. Persona desperta i llesta.
  8. Gat vell, se diu de qui experiència i no es deixa enredrar o enganyar en facilitat.
  9. Gat de nau, jove aprenent de grumet.
  10. Màquina composta dun engranage de pinyó i cremallera que sutilisa per a facilitar lalçament de càrregues pesades a poca altura.
  11. Ferramenta que els fusters utilisen per a subjectar peces encolades i que aixina sapeguen de manera consistent.
  12. Instrument usat per a reconéixer i examinar determinades armes dartilleria com ara els canons.
  13. Gat dEivissa, entre els mariners de Dénia, nom donat a una classe de núvols que indiquen pluja.
  14. Peix pertanyent a lespècie Scyllium catulus que pot aplegar a superar el metro de llargària.
  15. Gat, gata, gatet o gat picat són diverses formes de denominar al peix pintarroja.
  16. Gat negre, local. Colpet o gotet de café licor.
  17. Com un gat, loc. En molta llaugerea i destrea.
  18. Ser una gata moixa, loc. Mostrar-se una dòna inocent en aparència, pero no ser-ho de veritat.
  19. Ser un gat o ser molt gat, loc. Ser astut.
  20. Més pagat que un gat en un lleu, loc. Molt pagat o content.
  21. Ser un cabaç de gats, loc. Haver un embolic o guirigall entre persones que parlen i criden i no senteren.
  22. Gatets i gossets, loc. Tot lo món.
  23. Estar gat, loc. Estar bufat o begut.
  24. Caure de peus com els gats, loc. Tindre bona ventura o sòrt.
  25. Tindre sèt vides com els gats, loc. Dit duna persona que viu molts anys o dun animal o cosa molt duradora.
  26. Com el gat i el gos, loc. Barallats o en disputa.
  27. ¿Quí posarà el cascavell al gat?, loc. Se diu duna actuació complicada o perillosa que segurament ningú voldrà realisar.
  28. Donar gat per llebre, loc. Fer creure que una cosa dinferior calitat o valor és una atra millor o superior.
  29. Dun gat fer un lleó, loc. Exagerar en extrem.
  30. El gat, dialect. i coloq. El número setantacinc (75) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el llaurador.
ref. Lo gat en lo balcó, companyó no vol. Fill de gat, gatet. De nit tots els gats són negres. A gat vell no li cal cascavell. Lo més guardat s’ho menja el gat. Be sap lo gat la barba que llepa. Qué sap el gat de fer culleres si mai no ha segut cullerer. Gat en guants no caça rates. El gat no té amo. El gat, rater o lladre. Gat i gos no fan lliga. Gat i gos faran lliga si de chiquets junts se’ls cria. Gat que no caça, ¿per a qué el vols?. Els gats per als descuidats. Gat maulador, mai no serà bon caçador. Al gat ¿sarpada? i al colom ¿porgueres?. Quan el gat no està, les rates ballen. Gat escaldat, en aigua calenta o freda en té prou. El gat escaldat en poca aigua té prou.
Imàgens
Gat
  1. s. m. Nom bíblic hebreu propi dhome.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.