Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cap
cap
(De cap.)
  1. pron. Alguna cosa, algú, algun, en frases condicionals, dubitatives o interrogatives: Si en vols cap agarran.
  2. Ningú, en frases negatives, en este cas va seguit de la preposició de: No conec a cap dhome en eixe nom.
cap
(De cap, part del cos.)
  1. prep. En direcció a un lloc: Vaig cap a ma casa. El vent bufa cap al nort.
  2. En aproximació a un temps més o manco concret: Cap a 1930 naixqué son pare.
cap, -ps
(Del llatí vulgar capum, var. de caput, mat. sign.)
    1. s. m. Part superior del cos de les persones i també de molts animals a on dins de la cavitat craneal se situa el cervell, importants centres nerviosos i conta en importants sentits com ara la vista, lolfat, auditiu...
    2. Cap com una barcella, que el cap molt gros.
    3. Cap pelat o cap com un genoll, que no cabells.
  1. Mal de cap, neuràlgia; fig. Preocupació greu.
  2. Cap per amunt, persona o cosa posada en posició normal.
  3. Cap per avall, persona o cosa posada en posició inversa a la normal o boca avall.
  4. Jugar-se el cap, loc. Jugar-sho tot, jugar-se la vida. Se diu quan sestà molt segur duna cosa.
  5. La part del vestuari que es correspon en el cap.
  6. Caps de ferro, se diu dels hòmens que, en la provessó de semana santa, van vestits de romans.
    1. Raciocini, inteligència, cervell.
    2. Tindre bon cap o molt de cap, tindre molta inteligència.
    3. Tindre poc de cap, tindre poc trellat o poca inteligència, curt denteniment.
    4. Cap aigualós o cap de carabassa, curt denteniment.
    5. Cap de pardals o de pardalets, tindre poc trellat, ingenuïtat o poca reflexió de les coses.
  7. Anar-sen del cap, loc. Perdre el sentit, raó, juí o trellat.
  8. Perdre el cap, loc. Perdre el sentit, la raó...
    1. La part superior del cos en referència a la persona en o a cada individu duna espècie: Toquem a dos pasticets per cap. cent caps en la granja de bous.
    2. Cap de caça, animal que sobté de la caça.
  9. La part superior del cos, en referència a la vida duna persona: Se juguen el cap cada volta que apaguen un incendi.
  10. La persona responsable i dirigent dun negoci, empresa, ocupació, missió...: El Cap de lempresa és un home just i honest.
    1. Ser de cap, ant. Tindre influència i domini sobre els demés.
    2. Fer bon cap, ant. Que bones qualitats per a dirigir una cosa.
    3. Conseller en cap, el conseller que major ranc o que ostenta la presidència dels consellers.
    4. Jurat en cap, el president dels antics jurats de la ciutat.
    5. Cap de casa, qui du la direcció dels assunts familiars.
    6. Cap de colla, el treballador responsable dun grup de treballadors.
    7. Cap dEstat, President o màxim representant dun Estat.
    8. Cap de dansa, el director duna dansa o capdanser.
    9. Ser cap de dansa, loc. Ser el guia o el principal duna empresa.
    10. Cap de deena, qui comandava a dèu hòmens en les companyies de cent.
    11. Cap de guaita, director de seguritat i de la vigilància de les antigues ciutats.
    12. Cap de taula, se diu de la persona que ocupa un lloc de preferència en la taula de menjar i nom que rep dit lloc de preferència.
  11. Cap i casal, se diu tradicionalment de la ciutat de Valéncia, indica la seua capitalitat i que és la sèu, des de lexistència del Regne de Valéncia, del Govern Valencià.
  12. Cap de turc, persona sobre la que cauen les culpes, encara que no siga culpable.
  13. Ciutat principal dun territori a on viu el cap dEstat o autoritat competent.
  14. ant. Fer cap dun lloc, loc. Habitar, prendre aquell lloc.
  15. Cap a, en direcció a, cara a: Vine cap ací.
  16. Fer cap a un lloc, loc. Anar, dirigir-se a un lloc.
  17. La part més alta duna cosa, montanya o tossal.
    1. El principi duna cosa.
    2. Cap dany, el primer dia de lany, en el més de giner.
  18. En cap, loc. Davant de tot o de tots.
  19. Cap atòmic, part davantera duna arma atòmica a on du la càrrega nuclear.
  20. Al cap de..., aplicat en el temps, indica el terme de certa duració: Al cap de nou mesos naixqué un chiquet.
  21. Cap nuclear, càrrega nuclear que va en la part davantera dun proyectil.
  22. Rama o brot dun cep.
    1. Extremitat en general, normalment per a fer referència al punt a on una cosa escomença o acaba.
    2. Cap de carrer, boca de carrer.
    3. Cap del dit, la part del dit oposta a lungla.
    4. Cap de rec, part duna séquia que coincidix en lúltim camp que es rega en un sistema de rec. La propietat desta part de séquia correspon al camp que rega. També se li dona este nom al camp que és lúltim en ser regat en un sistema de rec: El cap de rec, o sofega, o es mor de set.
  23. Cap dels penols, Mar. Cada u dels caps que, ferms en les relingues de les veles, servix per a tancar-les o llevar-li el vent cap al penol.
  24. Lextrem de la proa i la popa duna embarcació.
  25. Cap a la mar, Mar. Quedar el cap de proa cap a la mar estant lembarcació molt prop de terra.
  26. La part superior dun clau o tacha a on se colpeja per a clavar-lo; cabota.
  27. En les agulles de cap, part oposta a la punta.
  28. En les agulles de cosir, part per a on se passa el fil.
  29. Prolongació de la terra dins de la mar: El Cap de la Nau es veu des de Xàbia.
  30. Cada u dels fils que conformen una corda i cada una de les tires textils, filaments o brins que formen un fil.
    1. Cap de corda o cap, se diu de la corda que susa en nàutica.
    2. Cap volant, el cap del sardinal que es situa més llunt de lembarcació.
  31. ant. Els capítuls, punts importants o temes de que tracta un escrit o una conversació.
    1. Forma part del nom de molts animals.
    2. Cap dase o cap de bou V. capbou.
    3. Cap dolla, mamífer cetàceu de la família dels delfínits (Globicephalus melas), sol viure en famílies formades per alguns eixemplars, dentre quatre i sèt metros de llargària, de colors grisos i negres.
    4. Cap gros V. capgròs.
    5. Cap blanc V. capblanc.
    1. Forma part del nom de diverses plantes.
    2. Cap de bou, planta poligonàcea de lespècie Rumex bucephalophorus, és anual, de fins a quaranta centímetros daltària, de tronc únic o dividit en diversos, normalment no ramificat, de fulles alternes de fins a dos centímetros de llargària, ovalades i llanceolades i flors menudes, solen aparéixer en terres arenoses i seques.
    1. Forma part del nom de diverses arts i oficis.
    2. Extrem dun clau o agulla que no és la punta.
    3. La part del martell en la que es dona el colp.
    4. Barrina de punta cònica i estries convergents.
    5. Cap de gat, pedra dunes cinc o sis lliures de pes.
  32. Ballar o rodar una cosa pel cap, loc. Recordar o tindre una idea no clara o definida.
  33. Pujar-sen una cosa al cap, loc. Se diu dels honors i càrrecs que causen vanitat o orgull.
  34. Pujar-se la beguda al cap, loc. Sentir els efectes de les begudes alcohòliques.
  35. De cap a cap, loc. Dextrem a extrem, de principi a fi.
  36. Baixar el cap, loc. Cedir, acatar.
  37. Alçar el cap, loc. Guanyar forces per a superar un problema de gran dificultat.
  38. Traure el cap, loc. Escomençar a deixar-se vore una persona o una cosa.
  39. Anar en el cap alt, loc. Se diu de la persona que orgull propi i dignitat.
  40. Anar en el cap baix de lala, loc. Se diu de qui va desanimat, abatut.
  41. De cap a peus, loc. Completament, de dalt a baix.
  42. No tindre cap ni peus, loc. No tindre sentit una cosa.
  43. Girar cap en coa, loc. Girar-se, pegar la volta i anar-sen o fugir.
  44. ant. Fer el cap roig ad algú, loc. Matar ad algú.
  45. Donar del cap per les parets, loc. ant. Tindre un enuig i irritació grans fins a perdre la raó.
  46. Clavar el cap en algun lloc, loc. Conseguir entrar o ser admés en algun lloc.
  47. Passar una cosa pel cap, loc. Imaginar una cosa, pensar una cosa.
  48. Anar-sen una cosa del cap, loc. Oblidar-la.
  49. Agradar una cosa en el cap dun tinyós, loc. Agradar una cosa molt i en qualsevol moment, generalment se diu del menjar: A mi les bresquilles magraden en el cap dun tinyós.
  50. Eixir cap per mans, loc. Ser una cosa ajustada.
  51. Posar ad algú el cap com un tabal, o com un tambor o com una tarumba, loc. Molestar a algú per contar-li moltes coses avorrides.
  52. Trencar-se o calfar-se el cap, loc. Pensar molt sobre una cosa de forma molt intensa.
  53. No cabre una cosa dins del cap, loc. Se diu duna cosa que no es pot comprendre.
  54. Llevar una cosa del cap, loc. Llevar-li una idea ad algú.
  55. El cap calent en alguna cosa, loc. Tindre una obstinació en una cosa.
  56. Dur de cap ad algú, loc. Donar-li moltes preocupacions o faena.
  57. Lligar caps, loc. Aplegar a conclusions relacionant uns fets en uns atres.
  58. Tallar caps, loc. Eliminar a aquelles coses o persones que molesten.
  59. Al cap i a la fi, loc. Al final duna situació.
  60. De cap a punta, loc. Del principi fins al final.
  61. No tindre cap ni centener, loc. Estar una cosa molt embolicada, no poder desfer un embolic o eixir de les dificultats.
  62. Anar de cap, loc. Anar directament a una cosa o tema, també significa estar molt ocupat en molt de tràfec i quefer.
  63. Fer cap, loc. Donar senyals de vida, aparéixer, tornar o presentar-se un lloc una persona: ¿No ha vengut encara?, no patixques que ya farà cap.
  64. Tornar al cap primer, loc. Escomençar una cosa una atra volta des del principi. Tornar a fer lo que es fea abans i que moltes voltes era negatiu: Havia deixat la beguda pero ha tornat al cap primer i beu com un bou.
  65. Agarrar un cap de corda, loc. Ficar-se en un negoci o empresa que pot eixir malament.
  66. Cap de fruita, ensalada feta en diverses fruites trossejades.
ref. Tants caps, tants capells. A on no n’hi ha cap, tot són coes. Allà a on no n’hi ha cap, no n’hi ha capell. Més val ser cap de sardina que coa de pagell o peix. El cap de rec, o s’ofega, o es mor de set. A on no n’hi ha cap, no cal barret.
  • cap coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de cabre
    • la 1ª persona del present d'indicatiu de cabre
    • la 2ª persona d'imperatiu de cabre
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Es recomana consultar les següents paraules valencianes: fi.
    (Vore Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació).
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: cab.