dula, -les
(De l’àrap hispànic dúla, i este de l’àrap clàssic dawlah, mat. sign.)
- s. f. Conjunt d’animals de diversos propietaris, a conte d’un pastor llogat nomenat duler, que pastura en terres comunals.
- Anar a la dula, loc. Anar solt, lliure, sense cap de vigilància.
- Córrer la dula, loc. Caminar sense direcció, córrer l’andola.
- Tirar-se a la dula, loc. Dedicar-se a la vida fàcil i llibertina.
- Fer la dula, loc. Perdre el temps.