Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cuiro
cuiro
(Del llatí cŏrĭu, mat. sign.)
  1. s. m. Pell dels animals, concretament aquella que és més grossa i en pèl molt curt o poc de pèl.
    1. Per extensió, pell de lhome.
    2. Cuiro cabellut, pell que cobrix el cràneu del ser humà i que cabells.
  2. Peça sancera de pell dun animal assaonada per al seu us en diferents sectors industrials.
  3. Pell danimal assaonada que servix de matèria per a la fabricació de peces de roba, complements i uns atres objectes de la llar.
  4. Pell danimal cosida, generalment de cabra o porc, que servix per a contindre oli o vi.
  5. fig. Persona que tendix a beure begudes alcohòliques en excés.
  6. fig. Persona molt grossa.
  7. Entre pell i cuiro, loc. Entre la pell i la carn: Sha clavat una astella entre pell i cuiro.
  8. Expondre el cuiro, loc. Arriscar la vida.
  9. Unflar tant el cuiro que a la fi rebenta, loc. Reunir tantes dificultats que és difícil combatre-les o superar-les.
observacions/documentació: "...cus un sac sobre lo meu cuiro, fins que per la tua gracia meresca haver la vestedura de salut e de gloria.”. Bernat Oliver. Excitatori de la pensa de Deu. 1400. “La correga deu ésser de regna de cuiro e deu haver cinch palms de longuea.”. Llibre de la Suna e Xara. 1460. “... unflat com un cuiro i en tantes reverencies com un Pare de provincia...”. Lluís Galiana. Rondalla de rondalles. 1769. “...queixant-se al tender va dir, / que pèls del cuiro en frecuènsia / solien en l’oli eixir.”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “Del cuiroó de les pells ixen les correches.”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891.
ref. Del cuiro ixen les correges.
Imàgens
Buscar cuiro en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: cuyro i quiro-.