Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: veres
ver, -ra, -rs, -res
(Del llatí vēru, mat. sign.)
  1. adj. m. ant. Verdader, conforme a lo que és veritat.
  2. ant. Que diu o expressa la veritat.
  3. ant. Verdader, real, que és lo que es diu o lo que es representa.
  4. De veres, loc. En veritat, en formalitat, sense burla ni engany.
  5. En ver, loc. ant. En veritat.
veres
(Del llatí veras, acusatiu plr. f. de verus, verdader.)
  1. Paraula que forma part de l’expressió de veres, loc. adv. De veritat, en veritat.
ref. De veres; com si menjares peres i les cagares sanceres.
vero, -ra, -os, -res
(Del llatí vērum, mat. sign.)
  1. adj. m. dialect. Verdader.
  2. Aplegar o arribar al vero, loc. dialect. Aplegar o arribar a realisar-se.
Buscar veres en:
  • veres coincidix en:
    • la 2ª persona del pret. perfecte d'indicatiu de vore
    • la 2ª persona del pret. imperfecte de subjuntiu de vore
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: verre.