Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: sos
son, -os
(Del llatí sŭum, mat. sign.)
  1. adj. m. Possessiu de tercera persona del singular que sol utilisar-se davant de parentius, en referència a un posseïdor o a diversos: Pere i son germà. Els fills i son pare.
  2. També sutilisa en algunes frases fetes o locucions com ara: en son cas, si convé, si procedix.
observacions/documentació: Quan va davant de parentius i per a aclarir si es tracta d’u o més posseïdors, se sol afegir d’ell, d’ells, d’ella, d’elles: Pere, Maria i son pare d’ella. Batiste, Àngela i son pare d’ells. També existix la forma plural sons, molt utilisada, en conte de sos.
sos
  1. adj. m. plr. Plural de ladjectiu possessiu son. Sol utilisar-se davant de parentius: Sos pares, sos germans, sos tios.