Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: rebentat
rebentat, -ts
  1. s. m. Mescla de café en una beguda alcohòlica, com ara rom o conyac.
rebentat, -ada, -ts, -ades
  1. adj. m. Se diu d’una cosa trencada per la força de la pressió o impuls interns.
  2. Se diu de l’animal mort per massa esforç, sobretot per córrer.
  3. Fatigat excessivament.
  4. Destruït, trencat.
Buscar rebentat en:
  • rebentat coincidix en:
    • el participi masculí singular de rebentar
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)