pobre, -ra, -es
(Del llatí paupĕre, mat. sign.)
- adj. m. Que carix de lo necessari per a viure.
- Pobre de solemnitat, persona que és notori que carix de lo necessari per a viure.
- Insuficient, escàs, ineficaç: Parla francés pero té un lèxic molt pobre.
- Pobre d’esperit, persona carent d’energia, pusilànim, etc.
- ¡Pobre home!, s’usa per a expressar commiseració o pietat per algú.
- Pobre com una rata, loc. Molt pobre, que carix de casi tot.
- Als pobres els pica el cul, loc. Se diu quan algú diu que és pobre; de fet hi ha un refrà que diu: Qui no té diners, té cosquerelles en el sés.
observacions/documentació: Solutilisar-se com a substantiu.