Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mones
mona, -nes
(Possiblement llatí mǔnda, plural de mǔndum, panera plena de pastiços i coques que ofrenaven en abril els romans a Ceres. També pot ser de l’àrap mu’na, recapte o quemenjar.)
  1. s. f. Pastiç fet en farina, oli, sucre i rent de diferents formes, cuit al forn i que du un ou o més bollits damunt que solen estar tintats de colors; se menja per la festa de Pasqua florida. La costum és regalar la mona en Pasqua als fillols, nets, nebots, fills
  2. coloq. Excrement, caguerada.
  3. Pensar en la mona de Pasqua, loc. Estar molt distret i no concentrat.
observacions/documentació: La mona també es fa en uns atres territoris de la Corona d’Aragó, com Aragó, a on la mona és pareguda a la valenciana, o Catalunya a on és de chocolate. En terres castellanes la mona, pareguda a la valenciana, se denomina hornazo.
mona, -nes
(Del llatí maimûn, mat. sign.)
  1. s. f. Nom genèric per a denominar als simis.
  2. fig. Persona que fa gests pareguts als duna atra.
  3. coloq. Borrachera.
  4. En el joc de cartes la sota dors.
  5. Montanya menuda.
  6. coloq. Pasqua: El primer dia de mona anirem al camp a dinar.
  7. Quedar fet o corregut com una mona, loc. Quedar burlat.
  8. Agarrar una mona, loc. coloq. Emborrachar-se.
  9. Dormir la mona, loc. Dormir borracho.
  10. Ser més descarat que el cul duna mona, loc. Ser molt descarat.
  11. Fer la mona, loc. Fer monades, bovades o postures davant dun espill o davant dalgú.
Buscar mones en: