fel, -ls
fel, -ls
(Del llatí fĕl, mat. sign.)
- s. f. Bilis, líquit orgànic de color verdós o groguenc que té la seua procedència en el fege, és important en el procés digestiu i és de gust molt amarc.
- fig. Sentiment d’amargor: Plorava llàgrimes de fel.
- Mala fel, mala intenció, rencor.
- Ser més amarc o agre que la fel, loc. Ser molt amarc, ser una persona intractable.
- Fer fer ad algú les fels amargues, loc. Amargar ad algú, fer-lo passar per mals moments.
- Vomitar la fel, loc. Esforçar-se en una cosa fins als llímits.
observacions/documentació: En la llengua antiga també podia usar-se en masculí.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.