esperar
Flexió verbal »(Del llatí sperare, mat. sign.)
- v. tr. Tindre esperança en que ocórrega lo que es desija: Espere traure bones notes.
- Estar en un lloc fins que ocórrega alguna cosa o aplegue una persona: Està esperant l’eixida del seu vol.
- Deixar que vinga o ocórrega una cosa: És molt vell i només espera la mort.
- intr. No escomençar a fer una cosa fins que succeïxca una atra: Espere a que calle ell per a parlar yo.
- Vindre una cosa segura i immediata: Despusdemà vos espera un dia de treball dur.
- Fer-se esperar, loc. Tardar.
- Espera’t assentat o esperar assentat, loc. Se diu quan s’està segur que una cosa no succeirà.
- Espera que aguarda, loc. Esperar molt de temps impacientment.
- Esperar en candeleta, com qui espera a Deu o com si esperara el perdó loc. Esperar impacientment i en gran desig.
- La que t’espera, loc. Se li diu ad algú que té molta faena pendent, treball o alguna cosa adversa.