carreter, -ra, -rs, -res
(Derivat de carreta.)
- adj. m. Se diu del lloc o espai, com ara els camins, per a on poden passar carros.
- s. Persona que conduïx carros.
- s. Persona que es dedica a la fabricació de carros, mestre d’aixa.
- Llengua de carreter, parlar en paraules bròfegues.
- Com un carreter, loc. En excés: Fumar com un carreter, brofegar com un carreter.