Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: canya
canya, -nyes
(Del llatí canna, mat. sign.)
  1. s. f. Planta de la família de les arundinàcees (Arundo donax), perenne i gramínea, de tronc molt llarc, fistolosa i ramificada, fulles llinears i flors en espiga terminal densa.
  2. Canya dolça o canya de sucre V. canyamel.
  3. Cos llarguerut dun instrument musical de vent.
  4. Llengüeta de la dolçaina.
  5. El tronc més o manco recte, buit i en nucs de la planta Arundo donax i algunes gramínees.
  6. La canya del forment o blat, la part fistulosa del forment.
    1. Canya de peixcar, el tronc de la canya usat per a la peixca i que sosté el fil.
    2. Canya valenciana, canya de peixcar sense carret.
  7. Joc de canyes, antic joc a on hòmens a cavall se tiraven canyes que paraven en els escuts.
  8. Peça cilíndrica o instrument tubular.
  9. Canya del timó, palanca de metal que servix per a fer girar el timó.
  10. Fer canya el forment, fer tronc tendre el forment.
  11. La canya de la doctrina, canyeta en la que el mestre anava senyalant les vocals o les sílabes en la pissarra mentres els alumnes llegien.
  12. Com la canya de la doctrina, loc. Se diu de les persones molt primes: Fent dieta thas quedat com la canya de la doctrina.
  13. Canella, tíbia, en les persones o animals.
  14. Fust duna columna.
  15. Canya de làncora, la part de làncora entre el cep i la creu.
  16. coloq. Tràquea.
  17. ¡Quina canya!, loc. coloq. Expressió de certa admiració davant dun fet.
  18. Pegar canya, loc. Colpejar, castigar, forçar...
  19. Arquit. Part de la torre dun campanar sobre la que sassenten les campanes.
  20. La que en tendes se partia per la mitat i en cada mitat se fea unes mosses indicant la venda feta a conte o fiat; a lhora de pagar se juntaven les dos canyes, la que es quedava el venedor i la que semportava el comprador, per a que no hi haguera engany.
  21. Instrument fet de ferro que usen els vidriers per a sostindre el vidre calent i bufar-lo per a donar-li forma.
  22. Canya sorda, art de peixca autòcton valencià procedent de lEstany de Cullera conegut també com lhamot. La peixca es fa en una canya duns dos metros, que du un fil a un extrem en un gran ham en una bola de pa com esc. Se peixca des dels barquets i en la zona o peixquera shan instalat els corralets flotants de canyes a on el peix ha segut amelat dies abans.
  23. Fer la canya a algú, loc. Riures dalgú, fer-li burla.
  24. Prendre a canya, loc. Comprar fiat, pagant més avant.
  25. Canya contra... loc. Anima a lluitar contra lo que siga de manera forta i decidida: ¡Canya contra els lladres que furten les collites dels camps!.
  26. Saber com es tira la canya, loc. Saber sobre un tema, assunt o conéixer en qué consistix un engany o treta.
ref. Peixcador de canya, pert més que guanya.
Imàgens
Buscar canya en: