Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: befa
befa, -fes
(De la raïl onomatopèyica be, cf. el fr. befe, it. beffa, oc. bèfa, cast. befa.)
  1. s. f. Expressió insultant i insolent.
  2. Tirar-se befes, loc. local. Donar-se importància presumint de lo que, en realitat, no es té.
observacions/documentació: La -e- de befa és oberta.
Buscar befa en:
  • befa coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de befar
    • la 2ª persona d'imperatiu de befar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: befat.