Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a mocadorada.

mocadorada, -des
(De mocador.)
s. f. Conjunt de mocadors. // Mocador ple. // Obsequi consistent en un mocador ple de llepolies, que generalment els enamorats fan a les seues enamorades en certes festivitats; la més famosa és la de Sant Donís, el 9 d’octubre, dia nacional valencià i aniversari de la conquista de Valéncia per jaume I, que es compon de la piuleta i el tronador de massapà, acompanyats de figuretes en forma de fruita també de massapà. En orige la mocadorada es componia de llepolies que menjaven tota la família, com ara torró, pero en 1738 se prohibí disparar piuletes i tronadors per a celebrar el quint centenari de la conquista i el gremi de confiters de la ciutat de Valéncia decidí fer estos dolços en la forma dels petarts prohibits, costum que es manté fins a hui. En Xàtiva, per Sant Antoni, Sant Feliu i la fira d’agost, els fadrins fan a les chiques la mocadorada, posant una lliura d’armeles, una d’avellanes, dos de torrat, castanyes, etc.
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)