Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<
Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a fòra.

fòra
(Del llatí foras, mat. sign.)
adv. Situat en l’exterior. // ¡Fòra!, exclamació per a convidar a eixir a algú d’un lloc. // prep. Seguida de la preposició de expressa a la part exterior d’una cosa que excedix a una atra que no està compresa o inclosa en aquella: Fòra de casa. Fòra de temps. // Fòra d’us, que no s’usa. // Fòra de perill, que no està en perill. // Fòra de sí, que per un excés d’irritació no es pot controlar. // Fòra vila, dialect. A les afores d’una població. // Fòra mida, en gran manera. // Fòra de lloc, cosa dita en un moment que no tocava, de manera inoportuna. // Entre mariners, dins de la mar. // desus. Entre llauradors, en el camp. // prep. ant. Excepte. // Fòra d’això, fòra de, prescindint de la cosa en qüestió. Equival a excepte, llevat de, tret de: No puc menjar formage, fòra d’això menge de tot. // Fòra de més un verp, loc. S’usa significant que u s’estalvia fer l’acció que indica el verp: Si m’ho fa de bades, fòra de gastar més diners. // Fòra que més un verp en subjuntiu, equival a per a que no, no cal que: Fòra que vaja. Si t’ho carregues tot d’una fòra de hages de fer dos viages. // Fòra de joc, loc. Posició antirreglamentària d’un jugador quan està entre la pilota i la llínea de fondo contrària sense haver entre ella i ell els jugadors contraris que marca cada joc.
ref. De fòra vindrà qui de casa nos traurà. Qui a fòra se’n va a casar, o s’enganya, o va a enganyar.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: enfora, forà i forrat.