Pròlec
La llengua valenciana, dins del conjunt de les llengües romàniques, aplegà a tindre un Sigle d'Or anterior al de llengües tan importants com el castellà, el francés, el portugués o l'italià, entre unes atres; bona prova d'açò són les obres lliteràries tant en narrativa com en poesia que autors valencians han aportat a la lliteratura universal (Martorell, March, Corella, Canals, Roig, Fenollar, Gaçull, Isabel de Villena...). Tota esta producció lliterària anava acompanyada d'un material llingüístic que la fea possible. Citem a soles dos eixemples: el Liber elegantiarum, del valencià Joan Esteve, publicat en Venècia en 1489, pero acabat en 1472, sent d'esta manera un diccionari bilingüe (llatí-valencià) anterior al Universal Vocabulario d'Alonso de Palencia de 1490, al Lexicon (llatí-castellà) de Nebrija de 1492, i al Vocabulaire del francés Loys Garbin de 1487.
En el camp de la poesia trobem una atra obra valenciana pionera, es tracta del Llibre de concordances o Diccionari de rims de Jaume March, tio del nostre Ausias March, datat en 1371. Esta obra és el primer diccionari de la rima en llengua valenciana i és un vell antepassat del Diccionari Valencià de la Rima que ara es presenta. L'autor del Tractat de Mètrica Valenciana (editat per Del Sénia al Segura en Valéncia en 1999), el Dr. Voro López Verdejo, volia acabar de satisfer totes les necessitat dels poetes valencians realisant, ademés, un modern i complet diccionari de la rima que els ajudara en el seu quefer lliterari. En l'experiència de la recent realisació del Diccionari General de la Llengua Valenciana, editat en 2010, que nos permet tindre recopilat tot el lèxic valencià, l'autor, junt en l'ajuda de l'informàtic i membre agregat colaborador de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, Bernat Arlandis i Mañó, nos oferixen un diccionari pràctic a l'hora de rimar, si be encara en procés de construcció i millora, que, en el temps podrà perfeccionar-se i passar també a l'imprenta.
En el Tractat de Mètrica Valenciana es pot trobar una completa informació sobre la rima, les diferents classes de rimes i les seues possibles combinacions en valencià. En esta obra es definix la rima com:
la coincidència acústica, total o parcial, dels mateixos fonemes al final de distints versos, a partir de l'última vocal accentuada […] és un fet acústic que podem percebre encara que desconegam l'idioma, i no és sempre un fet gràfic. […] En la rima és la fonètica de cada llengua lo que preval sobre la grafia, i s'haurà de tindre present la fonètica característica de cada llengua.
En castellà dos paraules com “acava” i “acaba” rimen en rima consonant o perfecta, puix en esta llengua la v i la b són dos representacions distintes d'un únic fonema [b]; en valencià la grafia v representa el fonema [v] i la grafia b representa el fonema [b]; són fonemes distints i mai rimarien en rima consonant; igualment serien en castellà rimes consonants o perfectes -je, -ge o -ji, -gi, puix les grafies j i g, sent distintes, representen un únic fonema [x].
En català paraules com “tòrcer” i “força” rimen en rima consonant o perfecta, si tenim en conte dos regles fonètiques i una ortogràfica en esta llengua: per un costat l'emmudiment de la -r final i la neutralisació de la e àtona en a, i per un atre que la c i la ç representen el mateix fonema [s]; en valencià no seria rima ni consonant ni assonant; simplement, la rima seria impossible per tindre regles fonètiques diferents.
No únicament el lèxic valencià, sino precisament estes regles fonètiques diferents i pròpies del valencià són lo que justifiquen la necessitat de dispondre d'un diccionari valencià de la rima. Els nostres poetes a l'hora de fer les seues rimes han de tindre en conte la fonètica general o estàndart del valencià, per a lo que pot consultar l'obra Estàndart Oral Valencià, si be les diferències dialectals del valencià a nivell fonètic en són ben poques comparat en uns atres idomes.
L'us d'esta obra és ben senzill i desigem que ajude als nostres poetes a l'hora de rimar.