soliguer, -rs
(Del llatí soricarĭu, derivat de sorex, rata, perque s’alimenta d’elles.)
- s. m. Au de l’espècie Falco tinnunculus, pot aplegar a tindre uns 40 centímetros, és de color rogenc en taques negres en l’esquena i les ales, de color groguenc en taques negres pel ventre, la coa negra i arredonida, té el bec i les ungles negres i fortes, s’alimenta de rosegadors i uns atres mamífers chicotets.
- Tindre els ulls oberts com un soliguer, loc. Tindre els ulls molt oberts.