Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Vent
vent, -ts
(Del llatí vĕntu.)
    1. s. m. Moviment de laire motivat per causes naturals, especialment variacions tèrmiques entre diferents capes atmosfèriques.
    2. Vent de bocana, local. En el Grau de la ciutat de Valéncia vent del surest, segons lorientació de la bocana antiga del port.
    3. Vent de Castella, local. Vent de loest en la Ciutat de Valéncia, o Vent de gallinera en Pego.
    4. Vent de la Collada dUseres, vent que bufa de migjorn o Àfrica.
    5. Vent de la creu, local. Vent del surest en Vinaròs, nomenat Vent morisc en Xàtiva.
    6. Vent a la creu, en el port de Valéncia vent de lest o surest.
    7. Vent de dalt, local. Vent del noroest en Tàrbena, nomenat Vent castallà en Alcoy.
    8. Vents generals, els que són predominants en determinades époques de lany per a un lloc o clima.
    9. Vent de Peníscola o vent de birbadores, local. Vent del suroest en Vinaròs, nomenat vent morisc en Llucena i Alcoy, vent alacantí en Xàtiva o vent de vessagària en Pego.
    10. Vents periòdics, els que canvien en direccions opostes en determinades époques.
    11. Vent de Provença o plovença i ant. de Proença, local. Gregal, vent del nordest en Alcoy.
    12. Vent de Sant Marc, local. Vent del nort en Morella.
    13. Vent valencià, local. Vent del sur en Morella, nomenat vent garbinol en Castelló de la Plana, o vent del Montgó en Cullera o vent dElig en Pego.
    14. Vent de dins, en el port de Valéncia vent de loest noroest.
  1. Fer vent o bufar el vent, quan el moviment de laire saprecia clarament.
    1. Racha de vent, aument de la velocitat del vent que es produïx de manera sobtosa i violenta i una duració curta.
    2. Vent acanalat, el que bufa per un lloc estret i relativament llarc, veent aumentada la seua velocitat per eixe motiu.
    3. Vent de la mar o vent de fòra, el que bufa des de la mar terra a dins.
    4. Vent de terra o vent terral, el que bufa des de terra adins cara a la mar.
    5. Vent de riuada, el que intensifica els temporals marítims provocant o favorint el desbordament dels rius.
  2. Vents alisis, vents que bufen constantment entre els tròpics cap a lequador. Van de les altes pressions subtropicals cap a les baixes pressions equatorials. Bufen de nordest a surest en lhemisferi nort i del surest al noroest en lhemisferi sur.
  3. A ple vent, navegar en tot laparell al vent, en les veles unflades.
  4. Refrescar el vent, aumentar el vent en força i violència.
  5. Girar-se el vent, canviar el vent de direcció.
    1. El moviment de laire des del punt de vista del seu benefici o perjuí a la navegació.
    2. Bon vent, el que favorix la navegació.
    3. Vent en popa o vent de popa, el que bufa en el mateix sentit de la navegació.
    4. Vent de proa, el que bufa des del lloc opost al rumbo de la navegació, contra lalvanç del barco.
    5. Vent apuntalat, el que bufa pegant-li al barco de gaidó.
    6. Vent al través o vent a la quadra, el que bufa perpendicularment al rumbo de la nau.
    7. Vent de borina, el que bufa des duna direcció entre sis i huit quartes del rumbo, obligant al barco a cenyir.
    8. Vent obert, el que bufa des duna direcció que forma un àngul en el rumbo major que sis quartes.
    9. Vent fresc, el que bufa en força, fent que les veles sòmpliguen i no es gualdrapen ni colpegen els pals.
    10. Vent fort, el que obliga a navegar només en les dos veles majors i les atres aferrades.
  6. fig. Ímpetu que incita o agita els ànims cap actes més o manco violents: Bufen vents de canvi. Vents de revolució.
  7. Aire que es posa en moviment de forma artificial.
  8. Instrument de vent, instrument musical que sona fent passar laire pel seu interior.
  9. Corda o cadena que es lliga per un cap a un punt fix i per latre a un element vertical, per a mantindrel dret i impedir el seu moviment.
  10. Vanitat, jactància, buidor: En les seues paraules no hi havia més que vent.
  11. Cada u dels puntals de fusta, generalment de morera, que soporten larmassó de la coberta duna barraca valenciana.
  12. ¡Al vent!, loc. Veu que li ordena al timoner que orse.
  13. Anar vent en popa, loc. Que prospera de la millor manera, sense cap dobstàcul.
  14. ¡Bon vent!, loc. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha. Esta locució pot aparéixer en diferents formes, com per eixemple: Bon vent te pegue al cul, i en popa que no sencalle; Bon vent i barca nova; Bon vent que tingues i que bona mar tacompanye.
  15. Córrer més que el vent, loc. Córrer de forma molt veloç.
  16. Dir o cridar als quatre vents, loc. Dir o cridar una cosa per a que tot lo món ho sàpia.
ref. No es meneja l’arbre si no fa vent. Guarda’t d’home mal barbat i de vent acanalat. Qui sembra vents, cull tempestats. Quan Deu vol, de tots els vents plou. Les males notícies, el vent les porta. Vent de garbí d’hivern, boca d’infern.
Buscar Vent en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.