papir, -rs
(Del llatí papyrus, mat. sign.)
- s. m. Planta de la família de les ciperàcees, de l’espècie Cyperus papyrus, en fulles radicals, llargues, primes i sanceres, canyes d’entre dos i tres metros d’altària i un decímetro de grossària, redones i llises, rematades en una gran umbela de flors menudes i verdoses.
- Làmina que es fa en el tronc d’esta planta i que utilisaven els antics per a escriure en ella.