Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a Mar.

mar, -rs
(Del llatí mare, mat. sign.)
s. f. Massa d’aigua salada que cobrix una gran part de la superfície de la Terra. // Cada una de les parts en que es dividix esta massa d’aigua: Mar Mediterrànea. Mar de Valéncia... // Nom donat a grans llacs com la mar Morta... // Fer-se a la mar, loc. Eixir a la mar en una embarcació. // Per mar, anar per la mar, navegar. // Vora mar, a la vora de la mar. // Alta mar, ben dins de la mar i llunt de la costa. // Estat de la massa d’aigua en relació al seu moviment i als obstàculs que representa per a la navegació. / Haver mar, estar la mar agitada. / Bona mar o mar calma, mar tranquila. / Mala mar, mar molt agitada. / Mar de proa, mar en que les ones venen de proa a l’embarcació. / Mar de costat, mar en que les ones venen de costat a l’embarcació. / Mar de popa, mar en que les ones venen de popa a l’embarcació. / Mar picada, mar en que les ones són curtes i esclaten freqüentment. / Mar rullada, mar en chicotetes ondulacions en la superfície. / Mar brava o grossa, mar en moltes ones de gran tamany. // Mar Oceana, ant. l’Oceà. // Mar territorial, zona marítima compresa des de la costa fins una distància establida en la que els Estats eixerciten plenament la seua sobirania. // Una mar de o la mar de, loc. Molta cantitat d’alguna cosa. // Més coses que la mar trau a les arenes, loc. Moltes coses. // De mar a mar, loc. D’un extrem a l’atre, de punta a punta. // Aniria a la mar i no trobaria aigua, persona incapaç de trobar coses molt fàcils de trobar.
observ. El terme llatí era del gènero neutre; en valencià clàssic i modern és femení, mentres que en català, castellà i en unes atres llengües vacila entre el masculí i el femení.
ref. La mar, quant més té, més brama. Si a Deu vols pregar, fica’t en la mar. Per la mar va qui paga. Si la mar s’arrasa, fica’t a casa. La mar, vore-la i no entrar. La mar i el vi ho trauen tot a la vora. La mar no té vores. Trons en la mar, aigua en els fondos. La mar no vol hòmens i als que ofega torna. La mar quant més té més vol. La mar no va mai al riu.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.