(Del llatí cŏmpŭtu, càlcul, numeració.)
- s. m. Acció i efecte de contar. Càlcul d’una cantitat.
- Saber de contes, saber aritmètica o de contabilitat.
- Eixir de contes, loc. Passar una dòna embarassada de les nou faltes sense haver parit.
- Perdre el conte loc. Aplegar a no saber la cantitat d’alguna cosa.
- No eixir els contes, loc. Eixir malament, no quadrar.
- Caure en el conte, loc. Donar-se conte d’alguna cosa per pròpia observació.
- Conte arrere, loc. Acció de contar de major a menor.
- Fer-se conte, loc. Supondre, considerar una cosa com a possible o provable.
- Fer-se l’últim conte, loc. Decidir-se a una cosa.
- ant. Còmput, calendari que figurava en els missals.
- Estat de les sumes a rebre o pagar.
- Donar o rebre a conte, donar o rebre una part d’una cantitat a satisfer.
- Aclarir contes, fer contes o traure contes, loc. Determinar lo que s’ha gastat o cobrat i lo que ha de pagar o cobrar cada u.
- Conte redó, loc. Cantitat exacta sense cèntims o decimals.
- Traure el conte, loc. Determinar la cantitat que resulta de diferents senyes.
- Dur els contes, loc. Anotar les cantitats que s’han de cobrar i pagar en un negoci o per un particular.
- Tancar el conte, loc. Determinar les sumes de les cantitats a pagar i a cobrar fins a un moment determinat.
- Ajustar els contes, loc. Determinar les cantitats que deu cada u, aixina com aquelles que li deuen.
- Estar en el conte, loc. Entendre un conte, un càlcul, una explicació o raonament. Ser sabedor d’una cosa, estar informat o tindre coneiximent d’ella.
- Fer-se el conte del perdut, loc. Abandonar i deixar de treballar o lluitar en un treball, negoci... per desesperació quan ya no es veu solució o futur i es veu tot perdut.
- Prendre una cosa pel seu conte, loc. Encarregar-se’n.
- Tindre en conte, loc. Tindre present, no oblidar.
- Apreci, estima cap a una persona o cosa.
- Perles de conte, perles fines.
- Tindre en conte de tal cosa, loc. ant. Tindre estima de tal cosa, tindre-la en consideració.
- En conte de, loc. Locució adversativa, indicadora d’una acció que es fa en substitució d’una atra; en lloc de: En conte de queixar-te hauries de treballar.
- Per conte de o en contra de, loc. dialect. V. en conte de.
- Atenció ad alguna cosa.
- Tindre o passar conte de, loc. Tindre atenció, cuidar de.
- Fer conte d’algú, loc. Cuidar a algú.
- Anar en conte, loc. Anar en precaució: Ves en conte no caigues.
- Més del conte, loc. Més de lo convenient.
ref. Al que no els fa, els contes li fan. Conte i raó sostenen l’amistat. Els contes clars i el chocolate espés. Contes vells, baralles noves. Contes vells, parents de la mort. Lo conte del trill: cada pedra en son clavill. Lo conte és conte.