Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Carro
carro, -os
(Del gàlic llatí carrus, mat. sign.)
    1. s. m. Carruage de dos rodes, en llança o vares per a enganchar a u o més animals que tiren dell, servix per a transportar persones o càrregues pesades. Hi han de diverses formes.
    2. Carro descala, carro que dos braços i les baranes formades per balustres de fusta, el carro que més susa.
  1. Carro o carret de , el que és menut i sol ser estirat per una persona.
  2. Carro de plats, artefacte compost per una série de cércols de ferro, que, en rodar, remou la terra dels planters de larròs.
  3. Carro de garbejar, útil compost de dos posts en paralel sobre les que va montada una superfície plana en la que es posa larròs segat per a traurel del camp enfangat, de manera que el dit carro actua com un trineu sobre el fanc.
  4. Carro de bous, en el sigle XIX nom que es donava a les places de bous desmontables que es montaven en les festes dels pobles.
  5. Carro de carrejar planter, post en la part de davant corbada cap amunt i que es du a per dins dun planter darròs i transporta garbes a llavar.
  6. Carro de rodes amples, carro que rodes duna amplària de vint centímetros en plataforma plana i leix més acostat a terra que els atres i que susa per a fer més baix el nivell del sol dels camps darròs.
  7. Carro culer, carro que du la càrrega gravitant cap arrere.
  8. Carro envelat, el que va cobert en una vela.
  9. Carro triumfal, carro gran molt decorat i en butaques que desfila pels carrers en festes i grans celebracions.
  10. Mil. Carro de combat, vehícul de guerra blindat que es mou sobre una espècie de cadena flexible de manera que és un tot terreny.
  11. Aparat compost per un tauler de ferro en que es coloquen les peces que es van a imprimir o també peça dalgunes màquines dotada de moviment de translació horisontal en les màquines descriure.
  12. local. Rodet de sénia.
  13. Nom vulgar de la constelació Orsa Major que està composta per huit estreles visibles.
  14. Pujar-sen al carro, loc. Incorporar-se a una cosa, assunt, negoci... que funciona.
  15. Deixar córrer el carro, loc. Deixar que les coses vagen sense control.
  16. Saber per a on va el carro, loc. Saber conduir una empresa, negoci, etc.
  17. Conéixer als coixos dalt dun carro, loc. Ser molt perspicaç i no deixar-se enganyar.
  18. Untar el carro, loc. Pagar, donar o regalar alguna cosa a canvi de la voluntat dalgú.
  19. ¡Para el carro, carreter!, expressió per a fer callar ad algú.
Buscar Carro en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encaró i caro.