encórrer
Flexió verbal »(Del llatí incurrĕre, mat. sign.)
- v. tr. ant. Perseguir.
- ant. Agarrar, sobrevindre.
- intr. ant. Sobrevindre un temps o acontenyiment determinat.
- ant. Deixar encórrer, deixar anar, abandonar.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: córrer.